"La casa de Joan Vinyoli se encontraba situada en la calle Castellnou. Allí, a lo largo de los años, vivió los momentos familiares más felices y también los más angustiosos de su descenso existencial. Situados en frente, podemos leer tres poemas que dan miradas de su vivir."
Ver: http://www.endrets.cat/indret/1977/casa-de-joan-vinyoli-les-tres-torres-ca.html
C. Castellnou 46
Se da la circunstancia de que esta casa es gemela de su contigua en el número 48
Insomni
Nit sense brisa. Les quatre.
Cap veu, cap so, cap lament.
Bat el cor, secretament
va repetint-se: les quatre.
Què pesa mes: el ponent
que se sap la nit, darrera,
o bé l'alba fugissera
que flamareja un moment?
Sóc, en l'insomni, conflent
del clar seny i la quimera.
La mort així m'ho advera.
No em deixo portar pel vent.
Mot rere mot
Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rere mot, i miro la tenebra.
Autoretrat a seixanta-cinc anys
Mira'm la cara encesa
de sàtir vell. Quina vinosa
color de vida molt viscuda,
ja no recuperable. Vasos buits.
Cullo, però, raïm amb una falsa
voracitat i m'embriago
de vi dels anys. I tentinejo, palpo
parets de fosca, no tocant ja mai
el cos de préssec de cap dona,
car ja no estic enamorat.
Malaguanyat
temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.
Gracias por su aportación a: Jordi Romero
No hay comentarios:
Publicar un comentario