jueves, 25 de junio de 2026

19/06/2026 Casa Frederic Sallarès

"Edificio del año 1906 proyectado por Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, ​​1876 - 1946), un remarcable arquitecto modernista que realizó diversas obras en Vallvidrera (la estación del funicular, entre otros).

 

Es un chalet unifamiliar adaptado a la pendiente de la montaña, por lo que, teniendo una altura considerable, a ras de la calle parece una casa de planta baja. La huella modernista se pone de manifiesto en el perfilado de las ventanas y los detalles ornamentales de cerámica azul."

Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14442

Carrer de Casafranca, 15 




 
 
 
 
 
Vista aérea: Google Maps  

Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler

"CARRER DE CASAFRANCA
Existe una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant Gervasi de Cassoles, que al final quedo un tanto abandonado y reservado para gente más humilde. Vamos a ir viendo las calles que se han ido abriendo por estos barrios como la calle de Casafranca que nace en la carretera de la Iglesia y llega al camino de Can Budellera. Se encuentra en el barrio de Vallvidrera. Se le puso al principio el nombre de calle de Maragall en honor al poeta catalán don Joan Maragall i Gorina. Y calle de Maragall se estuvo llamando esta calle hasta el año 1931 que el alcalde republicano de Barcelona don Jaume Aiguader i Miro observando que ya existía un paseo en la ciudad con el nombre de Maragall, le puso el nombre de calle de Casafranca, porque sabía que en esta calle había existido una casa que disfrutaba de alodio. Alodio era como se definía a una casa libre de pagar impuestos. Era como se definía en los años de la Edad Media cuando se luchaba contra los moros, a la casa que también estaba liberada de pagar tributos o impuestos, una gracia que concedía el rey a los propietarios de las casas que hubieran contribuido en su lucha contra lo moros o en la repoblación de las tierras recuperadas. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Vallvidrera hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1931 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de Casafranca. .
CARRER DE CASAFRANCA
Hi ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes humil. Anem a veure els carrers que s'han anat obrint per aquests barris com el carrer de Casafranca que neix a la carretera de l'Esglesia i arriva al camí de Can Budellera. Es troba al barri de Vallvidrera. Al principi se li va posar el nom de carrer de Maragall, fins l'any 1931 que l'alcalde repubicà de Barcelona don Jaume Aiguader i Miro observant que ja existia un passeig a la ciutat amb el nom de Maragall, va canviar el nom de Maragall pel de carrer de Casafranca, perquè sabia que en aquell carrer havia existit una casa que gaudia de l'alou. L'Alou era com es definia una casa lliure d'impostos. Era com es definia en els anys de l'Edat Mitjana quan es lluitava contra els moros, a la casa que estava alliberada d'exempcions fiscals, és a dir de tributs o imposts, que éra una gràcia que concedia el rei als propietaris de les cases que haguessin contribut en la seva lluita contra els moros o en la repoblació de les terres recuperades.Aquesta es la historia de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Vallvidrera avui districte de Sarriá Sant Gervasi, que des de l'any 1931 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de Casafranca."
 

miércoles, 24 de junio de 2026

19/06/2026 Casa Joan Prats

"Edificio entre medianeras, de planta baja, proyectado en 1907. A pesar de la sencillez de la composición, las destacadas molduras y el coronamiento ondulado -con una original pinta en el eje central, le otorgan un cierto carácter que le singulariza respecto a los edificios vecinos."

Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14429

Carretera de l'Església, 7 





 
 


Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRETERA DE L'ESGLESIA
Existe una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant Gervasi de Cassoles, que quedó un tanto abandonado y reservado para gente más humilde. Vamos a ir viendo las calles y carreteras que se han ido abriendo por estos barrios como la carretera de la Iglesia que nace en la plaza de Vallvidrera y llega a la carretera de Vallvidrera a las Planas en la barriada del Rectoret del barrio de las Planas. Fue siempre el camino que conducía hasta la iglesia de Santa María de Vallvidrera que se construyó en el siglo XVI. Se la podría haber definido como la calle de la Iglesia, pero coincidió a finales del siglo XIX que el viejo camino era asfaltado al mismo tiempo que se inauguraba en el año 1888 la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, que fue lo que dio pie para que esta calle principal de la villa de Vallvidrera quedara desde entonces definida también como la carretera de la Iglesia, que es el nombre que sigue manteniendo en la actualidad. Esta es la historia de por qué existe una carretera en el barrio barcelonés de las Planas hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1888 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la carretera de la Iglesia. .
CARRETERA DE L'ESGLESIA
Hi ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes humil. Anem a veure els carrers i carreteres que s'han anat obrint per aquests barris com la carretera de l'Esglesia que neix a la plaça de Vallvidrera i arriba a la carretera de Vallvidrera a les Planes a la barriada del Rectoret al barri de les Planes. Va ser sempre el camí que conduïa fins a l'església de Santa Maria de Vallvidrera que es va construir al segle XVI. Se la podria haver definit com el carrer de l'Església, però va coincidir a finals del segle XIX que el vell camí que anave a la esglesia era asfalat alhora que s'insgurava l'any 1888 la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, que va ser el que va donar peu perquè aquest carrer principal de la vila de Vallvidrera quedés des de llavors definit també com la carretera de l'Església, que és el nom que segueix mantenint actualment. Aquesta és la història de per què hi ha una carretera al barri barceloní de les Planes avui districte de Sarria Sant Gervasi, que des de l`'any 1888 fins avui la seguim coneixent com la carretera de l'Esglesia."
 

martes, 23 de junio de 2026

19/06/2026 Casa Eulàlia Sauró

 "Interesante edificio de reducidas dimensiones, proyectado en 1907 por Arcadi Camprodon Salvador (1868 - 1923), un arquitecto casi desconocido que, en esta obra, parece inspirarse en el movimiento artístico centroeuropeo conocido como Sezession. La fachada, simétrica, tiene como eje el ángulo ligero de la esquina, en relación con el que se despliega el ventanal parabólico de la planta baja. Es remarcable el coronamiento, con pináculos sobresalidos y calas verticales, todo ello decorado con esgrafiados latigazos y flores de cerámica. Ha sido restaurado recientemente.



Ha sido erróneamente atribuido a Bonaventura Conill y es Valentí Pons quien nos aporta la autoría real."

Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14420

Carrer Alcalde Miralles, 14 / Església, 2-B 



















Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE L'ALCALDE MIRALLES
Existe una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant Gervasi de Cassoles, que quedó un tanto abandonado y reservado para gente mas humilde. Vamos a ir viendo las calles que se han ido abriendo por estos barrios como la calle del Alcalde Miralles que nace en la plaza de Vallvidrera y llega a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. El nombre de calle del Alcalde Miralles se lo puso en el año 1952 el alcalde de Barcelona don Antonio María Simarro i Puig. La calle había sido inaugurada en el año 1890 con el nombre de calle de la Agregación. Y calle de la Agregación se estuvo llamando esta calle hasta el año 1902 que el alcalde de Barcelona don Joan Amat i Sormaní le puso el nombre de calle de Miralles. Se la dedicaba a don Ramón Miralles i Vilalta que fue alcalde de la villa de Sarriá donde estuvo adherida desde el año 1892 la villa de Vallvidrera. Fue alcalde desde el año 1878 al año 1892. Y calle de Miralles se llamó esta calle hasta el año 1952 que el alcalde de Barcelona don Antonio Simarro i Puig le añadió el topónimo de Alcalde dejándola definida como la calle del Alcalde Miralles, que es el nombre que sigue manteniendo esta calle en la actualidad. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Vallvidrera hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1952 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle del Alcalde Miralles.
CARRER DE L'ALCALDE MIRALLES
Hi ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes humil. Anem a veure els carrers que s'han anat obrint per aquests barris com el carrer del Alcalde Miralles que neix a la plaça de Vallvidrera i arriba a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. El nom de carrer de l'Alcalde Miralles l'hi va posar l'any 1952 l'alcalde de Barcelona don Antonio María Simarro Puig. El carrer habia estat inaugurat l'any 1890 amb el nom de carrer de l'Agregació. I carrer de l'Agregació es va anomenar fins l'any 1902 que l'alcalde de Barcelona don Joan Amat i Sormaní li va posar el nom de carrer de Miralles. S'el dedicava a qui era don Ramon Miralles i Vilalta que va ser alcalde de la vila de Sarrià que va estar adherida des de l'any 1892 a la vila de Vallvidrera. Va ser alcalde des de l'any 1878 a l'any 1892. I carrer de Miralles es va anomenar aquest carrer fins l'any 1952 que l'alcalde de Barcelona don Antonio Simarro i Puig li va afegir el toponim d'alcalde deixant-lo definit com el carrer de l'Alcalde Miralles, que és el nom que segueix mentint aquest carrer actualment. Aquesta es la historia de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Vallvidrera avui districte de Sarriá Sant Gervasi, que des de l'any1952 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de l'Alcalde Miralles."
 

lunes, 22 de junio de 2026

30/08/2025 Tarragona. Tortosa. Portal dels Romeus

"Portal de origen medieval -antiguamente se creía que era romano- que comunicaba el núcleo amurallado con el Rastro.Estaba presidido por una virgen colocada en una hornacina, destruida durante la Guerra Civil y sustituida modernamente por una neorrománica. Lo que caracteriza al portal son las dos esculturas en relieve, situadas a ambos lados, de tamaño natural, con las imágenes de san Jaume y de san Cristóbal, vinculadas al camino de Santiago. Son del siglo XVIII, cuando sustituyeron a unas más antiguas." 

Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15518

 


 

 



 

 

domingo, 21 de junio de 2026

21/06/2026 Fundació Joan Miró VIII: Solstici Sert

"Coincidiendo con el solsticio de verano, la Fundació Joan Miró ofrece una visita excepcional el domingo 19 de junio, de 6 a 10 de la mañana, para poder contemplar su arquitectura con luz natural.

El «solsticio Sert» será un momento muy especial en el que la Fundació abrirá las claraboyas, descorrerá las cortinas y desvelará el edificio tal y como lo concibió Sert. La Fundació se mostrará, en términos arquitectónicos, en su estado óptimo. Además, se abrirán por primera vez las terrazas superiores del edificio de Sert.

 

La visita será guiada por arquitectos de El Globus Vermell, y pretende poner en valor el hecho de que elementos como la luz natural, las bóvedas catalanas (reinterpretadas por Sert en hormigón) o los patios interiores dirigen -pero no imponen- un recorrido armónico por las salas de la Fundació, la biblioteca y las nuevas terrazas de la torre octogonal." 

Ver: https://www.fmirobcn.org/es/actividades/adults-i-altres-grups/actividades-generales/209/vive-el-solsticio-de-verano-en-la-fundacio-miro 

Ver otros reportajes sobre la Fundació Joan Miró  

Ver en 2016