"Se trata de una construcción en parcela de ciudad-jardín. Se estructura a base de dos volúmenes básicos rectangulares, maclados, aunque se incorporan al cuerpo más bajo dos volúmenes uno, terraza, y el otro de perfil escalonado. El cuerpo de menor altura tiene planta baja y dos plantas piso, mientras que el de mayor altura tiene una planta más. El torreón se convierte en el elemento protagonista de la composición: tiene cubierta a cuatro aguas de teja árabe originariamente vidriada sobre un potente alero apoyado en vigas. El tratamiento de las aberturas es totalmente heterogéneo. Así, encontramos aberturas de caballete plano, de arco muy rebajado, arco carpanel, aberturas tríforas ... Los motivos ornamentales también varían, podemos ver diferentes tipos de barandillas, caladas y balaustradas. Un elemento que unifica la composición es el recercado de aberturas y esquinas imitando sillares.."
Ver: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/2761/--/--/cp/
C FRANCESC ALEGRE, 24
En la actualidad es la Residència de gent gran Sol de Tardor. Sin información sobre autoría

Vistas aéreas en Google Maps_
Gracias por su aportación a: osendo Muñiz Soler"CARRER DE FRANCESC ALEGRE
El
actual barrio barcelonés de Can Baró que pertenece al distrito de
Horta-Guinardó, fue parte en su momento de los territorios que componían
la barriada de la Montaña en la antigua villa de Sant Martí de
Provençals. Un barrio que se encuentra entre la barriada de la Salut del
barrio de Gràcia y el amplísimo barrio del Guinardó. En sus tierras en
su momento existió una masía desde mediados del siglo XVII. Esta masía
con las fincas que la rodeaban fueron adquiridas en 1794 por don Josep
Pascuali i Sampere barón de Sant Lluís, que fue el que le dio el nombre
de Can Baró a la masía y a toda la finca. Buena parte de la finca fue
adquirida en el tercer tercio del siglo XIX por dos hermanos madrileños
que abrieron unas cuantas parcelas donde se construyó alguna casita, y
destacaron porque instalaron dos imponentes depósitos de agua que
suministraban a la ciudad de Barcelona. . Otro propietario de parte de
aquellas tierras fue don Pere Labèrnia i Carreras, sus descendientes
comenzaron a abrir algunas calles en las primeras décadas del siglo XX.
El aluvión humano se produjo con la llegada de infinidad de gente de
toda España que se acercaba a la industrializada ciudad de Barcelona con
ganas de trabajar. Esta gente llenó el barrio de Can Baró de barracas,
por eso el ayuntamiento de Barcelona se espabilaba en ir abriendo nuevas
calles para construir casas que pudieran alojar a tanta gente como
llegaba. La apertura de nuevas calles siempre fue un continuo en la
barriada de Can Baró, ya que las últimas barracas no fueron derribadas
hasta el año 1990. La calle de Francesc Alegre que es la que ahora nos
concierne, es una calle que va de la avenida Virgen de Montserrat a la
calle de Sant Joan de les Abadesses, que era el núcleo principal donde
se encontraba el mayor embrión de barracas del barrio de Can Baró. Una
calle que se abrió a principios del siglo XX con el nombre de calle
Londres. En el año 1922 el alcalde de Barcelona don Antonio Martínez
Domingo trasladó el nombre de calle Londres a una calle del Eixample
barcelonés, y a la calle Londres del barrio de Can Baró la dejó definida
como calle de Francesc Alegre. Se la dedicaba a quien fue don Francisco
Alegre i Llobera, un humanista catalán nacido en Barcelona a mediados
del siglo XIV. Un humanista era la persona que buscaba renovar la
cultura aprovechando el Renacimiento que rompía los moldes
incomprensibles que había impuesto la Edad Media. El señor Alegre fue
miembro del Concell de Cent de Barcelona ejerciendo como cónsul en
Palermo Italia. A su vuelta se permitió traducir algunos clásicos
italianos. El alcalde de Barcelona señor Martínez Domingo quiso mantener
viva su memoria, por eso puso su nombre de Francisco Alegre a la
antigua calle Londres del barrio de Can Baró. Esta es la historia de por
qué existe una calle en la barriada barcelonesa de Can Baró, que desde
el año 1922 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de
Francisco Alegre.
CARRER DE FRANCESC ALEGRE
L'actual
barri barceloní de Can Baró que pertany al districte d'Horta-Guinardó,
va ser part al seu moment dels territoris que componien la barriada de
la Muntanya a l'antiga vila de Sant Martí de Provençals. Un barri que hi
ha entre la barriada de la Salut del barri de Gràcia i l'amplíssim
barri del Guinardó. A les seves terres al seu moment va existir una
masia des de mitjans del segle XVII. Aquest mas amb les finques que
l'envoltaven van ser adquirides el 1794 per don Josep Pascuali i Sampere
baró de Sant Lluís, que va ser el que li va donar el nom de Can Baró a
la masia i a tota la finca. Bona part de la finca va ser adquirida al
tercer terç del segle XIX per dos germans madrilenys que van obrir unes
quantes parcel·les on es va construir alguna càseta, i van destacar
perquè van instal·lar dos imponents dipòsits d'aigua que subministraven a
la ciutat de Barcelona. Un altre propietari de part d'aquelles terres
va ser don Pere Labèrnia i Carreras, els seus descendents van començar a
obrir alguns carrers a les primeres dècades del segle XX. L'al·luvió
humà es va produir amb l'arribada d'infinitat de gent de tot Espanya que
s'acostava a la ciutat industrialitzada de Barcelona amb ganes de
treballar. Aquesta gent va omplir el barri de Can Baró de barraques, per
això l'ajuntament de Barcelona s'espavilava a anar obrint nous carrers
per construir cases que poguessin allotjar tanta gent com arribava.
L'obertura de nous carrers sempre va ser un continu a la barriada de Can
Baró, ja que les últimes barraques no van ser enderrocades fins a l'any
1990. El carrer de Francesc Alegre que és el que ara ens concerneix, és
un carrer que va de l'avinguda Verge de Montserrat al carrer de Sant
Joan de les Abadesses, que era el nucli principal on hi havia el major
embrió de barraques del barri de Can Baró. Un carrer que es va obrir a
principis del segle XX amb el nom de carrer de Londres. L'any 1922
l'alcalde de Barcelona don Antonio Martínez Domingo va traslladar el nom
del carrer de Londres a un carrer de l'Eixample barceloní, i al carrer
de Londres del barri de Can Baró el va deixar definit com el carrer de
Francesc Alegre. S'el dedicava a qui va ser don Francisco Alegre i
Llobera, un humanista català nascut a Barcelona a mitjans del segle XIV.
Un humanista era la persona que buscava renovar la cultura aprofitant
el Renaixement que trencava els motlles coses incomprensibles que havia
imposat l'Edat Mitjana. El senyor Alegre va ser membre del Concell de
Cent de Barcelona exercint com a cònsol a Palerm Itàlia. A la tornada es
va permetre traduir alguns clàssics italians. L'alcalde de Barcelona
senyor Martínez Domingo va voler mantenir viva la seva memòria, per això
va posar el seu nom de Francisco Alegre a l'antic carrer de Londres del
barri de Can Baró. Aquesta és la història de per què hi ha un carrer a
la barriada barcelonina de Can Baró, que des de l'any 1922 fins a
l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de Francisco Alegre."
No hay comentarios:
Publicar un comentario