lunes, 3 de octubre de 2022

18/09/2022 Església de Nostra Senyora de Montserrat

"La construcción de esta iglesia parroquial ha sido bastante accidentada. El arquitecto Enric Sagnier la concibió como un templo neogótico, con un campanario coronado por una fina aguja . La primera piedra se puso en 1920, pero enseguida tuvo que interrumpirse porque se encontró, en el subsuelo, una mina de agua. Años después se reanudaron las obras, pero el estallido de la Guerra, en 1936, las detuvo de nuevo.

Fue terminada la Guerra cuando el arquitecto Pere Benavent de Barberà continuó la obra, aprovechando lo que estaba construido, pero reformuló completamente el proyecto original, situando el campanario al otro lado, y proponiendo un diseño funcional de ladrillo visto de una gran simplicidad, sin relación formal alguna con la parte edificada. El resultado final es un edificio de dos tramos sin relación entre ellos, encajados de forma chapucera. Lo salva la estructura metálica que corona el campanario, colocada unos años más tarde."

Ver texto y plano de Sagnier:https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14642

Avda. Mare de Déu de Montserrat, 144
















 Vista aérea: Google Maps

Gracias por su aportación a: José Antonio Peláez Ruz

"Amigo Ramon Sales mira que maravilla conservo,en edición de 1945.😉"
 

 Gracias por su aportación a: 
Rosendo Muñiz Soler
"AVINGUDA DE LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT
Para hablar de la historia de esta calle, tendremos que recurrir a cómo se desenvolvía esta zona que en su momento había pertenecido a la villa de Sant Martí de Provençals. Era lo que en la villa de Sant Martí de Provençals se conocía como el barrio de la Montaña, que terminó por llamarse el barrio del Guinardó. Una zona que había sido siempre agrícola, cultivando sobre todo viñas. El problema vino cuando a final del siglo XIX, concretamente en el año 1881 vino la epidemia de la filoxera que acabó con todos los viñedos. Desde entonces los propietarios de las tierras empezaron a plantearse la posibilidad de ir urbanizando toda esa zona. La avinguda Verge de Montserrat no era entonces más que un enjuto camino, que a finales del siglo XIX se fue convirtiendo en un espacio que se fue poblando de casitas pequeñas a las que se unieron un conjunto de torres señoriales, donde les gustaba mantener su segunda residencia a la gente potentada de la Barcelona que se estaba construyendo. Así destacaban el castillo de Mascaró, la torre dels Pardals, Can Clos, Can Planas, Torre Vélez, y otras. Fue esto lo que dio origen a que se abriera la avenida Virgen de Montserrat, que se puso en marcha en el año 1913 organizada en dos tramos, uno inicial que se llamaba avinguda de la Font Castellana haciendo alusión a donde nacía la calle, y un segundo espacio que se llamó Dos Ríus, atendiendo a una empresa que vendía agua mineral y se encontraba en aquella franja. En sí una calle que cruzaba al completo toda la zona del Guinardó desde su origen en la Font Castellana, y llegando hasta la actual calle de Génova, que entonces se llamaba calle del Fonógrafo. Esta apoteosis inmobiliaria se sucedió continuamente a partir del inicio del siglo XX, porque mucha gente empezaba a instaurar en toda esa zona su residencia fija y habitual. El nombre del Guinardo provenía que don Salvador Riera que era propietario de muchas de aquellas tierras, había adquirido también una franja de terreno regido por una masía que se conocía como Mas Guinardó. Fue esta concomitancia la que provocó que los vecinos de la zona, popularmente empezaran a decir que la gente que se allegaba hasta alli desde Barcelona venía al Guinardó, y de esta forma tan sutil esta barriada se quedó para siempre con el nombre de Guinardó. Bien, pues llegado el año 1920 el obispo de Barcelona que entonces era monseñor Guillaumet i Coma, al observar la cantidad de gente que iba viviendo por aquella zona, llegó a la conclusión que se tenía que construir una iglesia. Fue entonces cuando se construyó la iglesia que se encuentra a la mitad de esta avenida, que se veneró a la virgen de Montserrat. Y fue también el obispo señor Guillaumet el que habló con el entonces alcalde de Barcelona don Fernando Fabra i Puig, para solicitarle que la avenida de la Font Castellana y de Dos Rius unificara sus nombres poniendo uno único, que se correspondiera con el nombre de la iglesia que había fundado. El alcalde señor Fabra atendió y aprobó esta solicitud, y por eso desde el día 17 de enero del año 1923 la avinguda de la Virgen de Montserrat se llama así. Ésta es la historia de por qué existe una avenida en el barrio barcelonés del Guinardó hoy distrito de Horta Guinardó, que desde el año 1923 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la avenida de la Mare de Deu de Montserrat.
AVENIDA DE LA MARE DE DEU DE MONTSERRAT
Per parlar de la història d'aquest carrer, haurem de recórrer a com es mou aquesta zona que en el seu moment havia pertangut a la vila de Sant Martí de Provençals. Era el que a la vila de Sant Martí de Provençals es coneixia com el barri de la Muntanya, que va acabar anomenant-se el barri del Guinardó. Una zona que havia estat sempre agrícola, cultivant sobretot vinyes. El problema va venir quan a finals del segle XIX, concretament l'any 1881 va venir l'epidèmia de la fil·loxera que va acabar amb totes les vinyes. Des de llavors, els propietaris de les terres van començar a plantejar-se la possibilitat d'anar urbanitzant tota aquesta zona. L'avinguda Verge de Montserrat no era aleshores més que un eixut camí, que a finals del segle XIX es va anar convertint en un espai que es va anar poblant de casetes petites a les quals es van unir un conjunt de torres senyorials, on els agradava mantenir la seva segona residència a la gent potentada de la Barcelona que s'estava construint. Així destacaven el castell de Mascaró, la torre dels Pardals, Can Clos, Can Planas, Torre Vélez i altres. Va ser això el que va donar origen al fet que s'obrís l'avinguda Verge de Montserrat, que es va posar en marxa l'any 1913 organitzada en dos trams, un inicial que es deia avinguda de la Font Castellana fent al·lusió on naixia el carrer, i un segon espai que es va anomenar Dos Ríus, atenent una empresa que venia aigua mineral i es trobava en aquella franja. En si un carrer que creuava completament tota la zona del Guinardó des del seu origen a la Font Castellana, i arribant fins a l'actual carrer de Gènova, que llavors es deia carrer del Fonògraf. Aquesta apoteosi immobiliària es va succeir contínuament a partir de l'inici del segle XX, perquè molta gent començava a instaurar a tota aquesta zona la seva residència fixa i habitual. El nom del Guinardó provenia que don Salvador Riera que era propietari de moltes d'aquelles terres, havia adquirit també una franja de terreny regit per una masia que es coneixia com Mas Guinardó. Va ser aquesta concomitància la que va provocar que els veïns de la zona, popularment comencessin a dir que la gent que s'hi arribava fins allà des de Barcelona venia al Guinardó, i així d'una manera tan subtil aquesta barriada es va quedar per sempre amb el nom de Guinardó. Bé, arribat l'any 1920 el bisbe de Barcelona que aleshores era monsenyor Guillaumet i Coma, en observar la quantitat de gent que anava vivint per aquella zona, va arribar a la conclusió que s'havia de construir una església. Va ser aleshores quan es va construir l'església que es troba a la meitat d'aquesta avinguda, que va venerar a la verge de Montserrat. I va ser també el bisbe senyor Guillaumet qui va parlar amb el llavors alcalde de Barcelona don Fernando Fabra i Puig, per sol·licitar-li que l'avinguda de la Font Castellana i de Dos Rius unifiqués els seus noms posant-ne un de únic, que es correspongués amb el nom de la església que havia fundat. L'alcalde senyor Fabra va atendre i aprovar aquesta sol·licitud, i per això des del dia 17 de gener de l'any 1923 l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat es diu així. Aquesta és la història de per què hi ha una avinguda al barri de Barcelona del Guinardó avui districte d'Horta Guinardó, que des de l'any 1923 fins a l’actualitat la seguim coneixent com l'avinguda de la Mare de Deu de Montserrat."

No hay comentarios:

Publicar un comentario