"No hemos encontrado ninguna información relativa a esta casa, pero debemos suponer que fue construida entre 1925-1930. Su vecina (Alcalde de Móstoles, 32), por ejemplo, es de 1929. Y, muy cerca, en la calle Taxdirt, 55, hay otra, de decoración muy parecida, de 1927
Se trata de un edificio de planta rectangular, de planta baja y dos pisos, con la fachada más ancha vertida en el pasaje de Sant Pere. Mientras que la planta baja está terminada con un estucado que quiere imitar un acolchado de sillares, los dos pisos y los respiraderos están decorados con esgrafiados sobre fondo rojizo, con dibujos de jarrones y elementos florales y vegetales."
Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14509
Passatge Sant Pere, 1 / Alcalde de Móstoles, 30
Gracias por su aportación a:
Rosendo Muñiz Soler"PASSATGE DE SANT PERE
La
barriada de la Muntanya que pertenecía a la antigua villa de Sant Martí
de Provençals y lindaba con la villa de Horta es lo que hoy conocemos
como el barrio barcelonés del Guinardó. Una zona que se dedicaba sobre
todo al cultivo de la vid, que fue asolada por la terrible epidemia de
la filoxera que azotó Cataluña a final del siglo XIX. La ruina que
aquello provocó fue lo que indujo a los propietarios de aquellas tierras
a ir urbanizando nuevas calles y pasajes en sus viejos campos de
cultivo, para que los ciudadanos de la ciudad de Barcelona que se habían
deshecho de sus protervas murallas en el año 1854, pudieran establecer
su segunda residencia en esas tierras que tanto les agradaban. Por eso
viejas masías como siempre fueron Mas Vintró, la Torre dels Pardals, Mas
Casanovas, Mas Alfés, Mas Viladomat o Mas Guinardó entre otras,
transmutaran sus campos de cultivo en la construcción de nuevas calles y
pasajes urbanizados. Mas Guinardó era la masía que como abarcaba mayor
extensión de terreno, era más visitada por los ciudadanos de Barcelona.
Esto implicaba que los vecinos del lugar dijeran que aquella gente venía
al Guinardó, y tanto se extendió esta vocalización que fue la que
originó que este barrio acabara popularmente llamándose como el del
Guinardó. El propietario de Mas Viladomat y Más Guinardó que lo era
también de Mas Alfés era don Salvador Riera i Giralt. Fue una de las
personas que más impulsó que sus campos de labranza se convirtieran en
alegres calles y pasajes donde los ciudadanos de Barcelona pudieran
construir aquellas casas de descanso y asueto que tanto deseaban. Por
eso desde finales del siglo XIX se inició una continua apertura de
calles y pasajes nuevos como fue el caso del pasaje de Sant Pere que es
el que ahora nos concierne. Un pasaje que nace en la calle Alcalde de
Mòstoles y llega a atravesar la calle de Lepanto. Fue uno de los muchos
pasajes y calles que se abrieron a finales del siglo XIX por iniciativa
del señor Riera propietario de varias fincas en la barriada del
Guinardó. En aquellos años que la gente era muy creyente, era muy típico
poner nombres de santos en las nuevas calles y pasajes que se iban
abriendo. También se había abierto una calle con el nombre de Sant Pere
en otra de las muchas fincas agrícolas que había en el barrio del
Guinardó. Otras calles se llamaron de Sant Josep, Sant Climent, Sant
Antoni o Santa Carolina por citar algunas. Curiosamente solo conservaron
siempre su nombre la calle de Santa Carolina y la calle y el pasaje de
San Pedro, las demás calles a partir que se unieran desde el año 1896
como nuevos barrios de Barcelona las poblaciones que circundaban la
vieja ciudad amurallada, la duplicidad sobre todo en nombres de santos
en las calles obligó a que se anularan y cambiaran muchos de ellos. No
ocurrió lo mismo con la calle o el pasaje de Sant Pere, todo a pesar que
en Barcelona existía una ronda de Sant Pere y también una plaza de Sant
Pere. Esta ha sido un poco así por encima la historia de por qué existe
un pasaje en la barriada barcelonesa del Guinardó, que desde finales
del siglo XIX hasta la actualidad lo seguimos conociendo como el pasaje
de Sant Pere.
PASSATGE DE SANT PERE
La
barriada de la Muntanya que pertanyia a l'antiga vila de Sant Martí de
Provençals i limitava amb la vila d'Horta és el que avui coneixem com el
barri barceloní del Guinardó. Una zona que es dedicava sobretot al
cultiu de la vinya, que va ser assolada per la terrible epidèmia de la
fil·loxera que va assotar Catalunya a finals del segle XIX. La ruïna que
allò va provocar va ser el que va induir els propietaris d'aquelles
terres a anar urbanitzant nous carrers i passatges als seus vells camps
de cultiu, perquè els ciutadans de la ciutat de Barcelona que s'havien
desfet de les seves proterves muralles l'any 1854, poguessin establir la
seva segona residència en aquelles terres que tant els agradaven. Per
això velles masies com sempre van ser Mas Vintró, la Torre dels Pardals,
Mas Casanovas, Mas Alfès, Mas Viladomat o Mas Guinardó entre d'altres,
transmutaren els seus camps de cultiu en la construcció de nous carrers i
passatges urbanitzats. Mas Guinardo era la masia que com que abastava
més extensió de terreny, era més visitada pels ciutadans de Barcelona.
Això implicava que els veïns del lloc diguessin que aquella gent venia
al Guinardó, i tant es va estendre aquesta vocalització que va ser la
que va originar que aquest barri acabés popularment anomenant-se com el
del Guinardó. El propietari de Mas Viladomat i Más Guinardó que ho era
també de Mas Alfés era don Salvador Riera i Giralt. Va ser una de les
persones que més va impulsar que els seus camps de cultiu esdevinguessin
alegres carrers i passatges on els ciutadans de Barcelona poguessin
construir aquelles cases de descans i ocupació que tant desitjaven. Per
això des de finals del segle XIX es va iniciar una continua obertura de
carrers i passatges nous com va ser el cas del passatge de Sant Pere que
és el que ara ens concerneix. Un passatge que neix al carrer Alcalde de
Móstoles i arriba a travessar el carrer de Lepant. Va ser un dels molts
passatges i carrers que es van obrir a finals del segle XIX per
iniciativa del senyor Riera propietari de diverses finques a la barriada
del Guinardó. En aquells anys que la gent era molt creient, era molt
típic posar noms de sants als nous carrers i passatges que s'anaven
obrint. També s'havia obert un carrer amb el nom de Sant Pere a una
altra de les moltes finques agrícoles que hi havia al barri del
Guinardó. Altres carrers es van dir de Sant Josep, Sant Climent, Sant
Antoni o Santa Carolina per citar-ne alguns. Curiosament només van
conservar sempre el seu nom el carrer de Santa Carolina i el carrer i el
passatge de Sant Pere, els altres carrers a partir que s'unissin des de
l'any 1896 com a nous barris de Barcelona les poblacions que
circumdaven la vella ciutat emmurallada, la duplicitat sobre tot en noms
de sants als carrers va obligar que s'anul·lessin o canviessin molts.
No va passar el mateix amb el carrer o el passatge de Sant Pere, tot i
que a Barcelona existia una ronda de Sant Pere i també una plaça de Sant
Pere. Aquesta ha estat una mica així per sobre la història de perquè
existeix un passatge a la barriada barcelonina del Guinardó, que des de
finals del segle XIX fins a l'actualitat el seguim coneixent com el
passatge de Sant Pere."
No hay comentarios:
Publicar un comentario