Edificio de planta y cinco pisos construido en 1969. Sin información sobre autoría
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
CARRER MAJOR DE SARRIA
"El
barrio de Sarriá se conoce como tal desde el siglo X. Fueron tierras de
payeses que atendían el campo prestando un especial interés por la
viticultura. Pese a tratarse de una zona rural, empezó a urbanizar sus
primeras calles en los siglos XIII y XIV. En el siglo XV disponía de una
población bastante significativa. A partir del siglo XVIII fue el sitio
elegido por muchos ciudadanos de la Barcelona amurallada, que vieron en
la villa de Sarriá el lugar ideal para instalar sus segundas
residencias de recreo. A partir año 1921 la antigua villa de Sarrià se
unió como nuevo barrio de la creciente ciudad de Barcelona, participó desde entonces en la construcción de infinidad de casas y la aparición
de nuevas calles que formaban parte de una ciudad como Barcelona siempre
en plena ebullición. Vamos a ir viendo un poco así por encima la
historia de las muchas calles que compusieron este carismático barrio
barcelonés como fue el caso de la calle Mayor de Sarrià. Es una calle
muy antigua que nace en la plaza de Artós y atravesando de abajo arriba
la vieja villa hoy nuevo barrio de Sarrià, llega hasta la Ronda de Dalt.
Una calle que con la aparición en el año 1969 del ferrocarril que venía
desde la plaza Cataluña de la entonces ciudad de Barcelona, con la
llegada de tanto burgués a establecer su segunda residencia en la villa
de Sarrià, la calle Major de Sarrià se fue llenando de casas que
ocupaban muchos albañiles, carpinteros y otros menestrales de los que construían las casas para la gente rica de Barcelona. Una calle que
tuvo diferentes nombres. En un principio se la conocía como la calle dels Caputxins del Desert porque se allegaba hasta el convento de los
padres capuchinos, que se decía estaban en el desierto por la vida de
clausura y penitencia que llevaban esos monjes. Se llamó también calle
de Serrano, que este nombre se lo puso el consistorio de la villa de
Sarrià dedicándoselo a quien fue el general don Francisco Serrano i
Domínguez líder de la Revolución Gloriosa del año 1868. Por un motivo
similar también se la conoció como la calle de Prim, dedicada al general
liberal don Joan Prim i Prats. Cuando la villa de Sarrià se convirtió
en el año 1921 en un nuevo barrio de Barcelona a la calle se la conoció
mucho tiempo como la calle Mayor, y al final como la calle de Sarriá.
Fue en el año 1950 cuando el alcalde de Barcelona don José María Albert i
Despujol le puso definitivamente a esta calle el nombre de calle Major
de Sarrià, que es el nombre que sigue conservando esta calle en la
actualidad. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio
barcelonés de Sarriá, que desde el año 1950 hasta la actualidad la
seguimos conociendo como la calle Major de Sarrià.
CARRER MAJOR DE SARRIA
El
barri de Sarrià es coneix com a tal des del segle X. Van ser terres de
pagesos que atenien el camp prestant un especial interès per la
viticultura. Tot i tractar-se d'una zona rural, va començar a urbanitzar
els seus primers carrers als segles XIII i XIV. Al segle XV disposava
d'una població força significativa. A partir del segle XVIII va ser el
lloc escollit per molts ciutadans de la Barcelona emmurallada, que van
veure a la vila de Sarrià el lloc ideal per instal·lar-hi les segones
residències d'esbarjo. A partir de l'any 1921 l'antiga vila de Sarrià es
va unir com a nou barri de la creixent ciutat de Barcelona, des de
llavors va participar en la construcció d'infinitat de cases i
l'aparició de nous carrers que formaven part d'una ciutat com Barcelona
sempre en plena ebullició. Anem a veure una mica així per sobre la
història dels molts carrers que van compondre aquest carismàtic barri
barceloní com va ser el cas del carrer Major de Sarrià. És un carrer
molt antic que neix a la plaça d'Artós i travessant de baix a dalt la
vella vila avui nou barri de Sarrià, arriba fins a la Ronda de Dalt. Un
carrer que amb l'aparició l'any 1969 del ferrocarril que venia des de la
plaça Catalunya de la llavors ciutat de Barcelona, amb l'arribada de
tant burgès a establir la segona residència a la vila de Sarrià, el
carrer Major de Sarrià es va anar omplint de cases que ocupaven molts
paletes, fusters i altres menestrals dels que construïen les cases per a
la gent rica de Barcelona. Un carrer que va tenir diferents noms. Al
principi se la coneixia com la clle dels Caputxins del Desert perquè
s'arribava fins al convent dels pares caputxins, que es deia estaven al
desert per la vida de clausura i penitència que portaven aquests monjos.
Es va anomenar també carrer de Serrano, que aquest nom se'l va posar el
consistori de la vila de Sarria dedicant-se'l a qui va ser el general
don Francisco Serrano i Dominguez líder de la Revolució Gloriosoa de
l'any 1868. Per un motiu similar també se la va conèixer com la carrer
de Prim, dedicat al general liberal el senyor Joan Prim i Prats. Quan la
vila de Sarrià es va convertir l'any 1921 en un nou barri de Barcelona
al carrer se la va conèixer molt de temps com el carrer Major, i al
final com el carrer de Sarrià. Va ser l'any 1950 quan l'alcalde de
Barcelona el senyor José María Albert i Despujol va posar definitivament
a aquest carrer el nom de carrer Major de Sarrià, que és el nom que
continua conservant aquest carrer actualment. Aquesta és la història de
per què hi ha un carrer al barri barceloní de Sarrià, que des de l'any
1950 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer Major de
Sarrià."
No hay comentarios:
Publicar un comentario