17/02/2022 Habitatges Còrsega 363

Sin información sobre la autoría de este edificio entre medianeras, de planta y cinco pisos, construido en 2011. En él se encuentra el Centre d´Atenció Primàroa Vila de Gràcia -Cibeles

Carrer  Còrsega 363

 

 

Gracias por su contribución a: Rosendo Muñiz Soler

"CARRER DE CORSEGA

Las muraallas de Barcelona se derribaron en el año 1854, el ingeniero señor Cerdá presentó un proyecto de manzanas todas iguales que se conoció como el Eixample. El eje central era el paseo de Gracia, a su derecha se forjó lo que se conoce como la Derecha del Eixample y a su iquierda la Izquierda del Eixample. En la actualidad la Izquierda de Eixampe está subdividida en la Antigua y la Nueva Izquierda del Eixample. La Nueva comprende las calles del Comte de Urgell, Avenidas de Sarriá y de Josep Tarradellas, la calle de Tarragona y la Gran Vía de leas Cortes Catalanas. Es una zona que tardó mucho en urbanizarse, a principios del siglo XX solo tenía construiida la prision de la cárcel Modelo, un matadero e ininidad de barracas que se hacia la mucha gente que venía desde toda España para trabajar en Barcelona. Fue a partir de los años treinta, años republicanos, que esta zona se empezo a urbanizar, es cuando adquirió el nombre de la Nova Esquerra del Eixample Vamos a ver las distintas calles que han ido configurando este característico barrio barcelonés. como por ejemplo la calle de Córcega. Una calle que nace en la avenida de Josep Tarradellas y llega al paseo de Maragall en el barrio del Campo del Arpa. Fue una de las calles de las que configuraron el plan del Eixample. Era la calle letra G. En los planos del nuevo Eixample a las calles que iban de mar a montaña se las identificó con un número y a las que iban de la zona del río Llobregat a la zona del río Besós con una letra. En el año 1963 el ayuntamiento de Barcelona le pidió al escritor don Víctor Balaguer que estableciera un corolario para ir poniendo nombre propio a todas las calles del nuevo Eixample. A la calle letra G le puso el nombre de calle de Córcega, por hacer referencia a la isla italiana de Córcega, un lugar donde tuvimos una especial incidencia los catalanes a partir de finales del siglo XIII que el papa de Roma don Bonifacio VIII concedió la soberanía de la isla de Còrcega al rey don Jaume II de Aragón. Una soberanía que siempre estuvo compartida con los genoveses, hasta el año 1447 que el papa de Roma don Nicolás V concedió la soberanía de la isla a Génova, En el año 1458 con la muerte del rey de Aragón y conde de Barcelona don Alfonso IV, los catalanes y los aragoneses abandonamos para siempre esta apreciada isla con la que mantuvimos interesantes encuentros historicos. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de la Nova Esquerra del Eixample, que desde el año 1863 hasta la actuualidad la seguimos conociendo como la calle de Corsega. .

CARRER DE CORSEGA

Les muralles de Barcelona es van enderrocar l'any 1854, l'enginyer senyor Cerdà va presentar un projecte de mançanes totes iguals que es va conèixer com l'Eixample. L'eix central era el passeig de Gràcia, a la seva dreta es va forjar el que es coneix com la Dreta de l'Eixample i a la seva esquerra l'Esquerra de l'Eixample. Actualment l'Esquerra d'Eixampe està subdividida a l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample. La Nova comprèn els carrers del Comte d'Urgell, Avingudes de Sarrià i de Josep Tarradellas, el carrer de Tarragona i la Gran Via de les Corts Catalanes. És una zona que va trigar molt a urbanitzar-se, a principis del segle XX només tenia construïda la presó Model, un escorxador i ininitat de barraques que es feia la molta gent que venia des de tot Espanya per treballar a Barcelona. Va ser a partir dels anys trenta, anys republicans, que aquesta zona es va començar a urbanitzar, és quan va adquirir el nom de la Nova Esquerra de l'Eixample Anem a veure els diferents carrers que han anat configurant aquest característic barri barceloní om ara el carrer de Córsega. Un carrer que neix a la avinguda de Josep Tarradellas i arriva al passeig de Maragall dins del barri del Cam de l'Arpa. Va ser un dels carrers que van configurar el nou Eixample com el carrer de la lletra G. Als plànols del nou Eixample als carrers que anaven de mar a muntanya se'ls va identificar amb un número i als que anaven de la zona del riu Llobregat a la zona del riu Besòs amb una lletra. L'any 1963 l'ajuntament de Barcelona va demanar a l'escriptor don Víctor Balaguer que establís un corol·lari per anar posant nom propi a tots els carrers del nou Eixample. Al carrer de la lletra G li va posar el nom de carrer de Corsega per fer referència a l'illa italiana de Còrsega, un lloc on vam tenir una especial incidència els catalans a partir de finals del segle XIII que el papa de Roma don Bonifaci VIII va concedir la sobirania de l'illa de Corsega al rei don Jaume II d'Aragó. Una sobirania que sempre va estar compartida amb els genovesos, fins a l'any 1447 que el papa de Roma don Nicolau V va concedir la sobirania de l'illa a Gènova. L'any 1458 amb la mort del rei d'Aragó i i comte de Barcelona don Alfons IV, ​​els catalans i els aragonesos vam abandonar per sempre aquesta apreciada illa amb la què vam mantenir interessants trobades historiques. Aquesta és la història de per què hi ha un carrer al barri barceloní de la Nova Esquerra de l'Eixample, que des de l'any 1863 fins a l'actuualitat el seguim coneixent com el carrer de Córsega."