Sin información sobre esta casa de planta, dos pisos y torre, con acceso desde las calles Casafranca y Ctra de l'Església, de fachadas austeras, con sencillos esgrafiados y mosaicos, y coronamiento ondulante. Fue construida en 1908 y en la actualidad se encuentra muy deteriorada.
C de Casafranca, 3 -5 / Ctra de l'Església, 16 -18
Vista aérea: Google Maps
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE CASAFRANCA
Existe
una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi
podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el
Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada
para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta
con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y
las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant
Gervasi de Cassoles, que al final quedo un tanto abandonado y reservado
para gente más humilde. Vamos a ir viendo las calles que se han ido
abriendo por estos barrios como la calle de Casafranca que nace en la
carretera de la Iglesia y llega al camino de Can Budellera. Se encuentra
en el barrio de Vallvidrera. Se le puso al principio el nombre de calle
de Maragall en honor al poeta catalán don Joan Maragall i Gorina. Y
calle de Maragall se estuvo llamando esta calle hasta el año 1931 que el
alcalde republicano de Barcelona don Jaume Aiguader i Miro observando
que ya existía un paseo en la ciudad con el nombre de Maragall, le puso
el nombre de calle de Casafranca, porque sabía que en esta calle había
existido una casa que disfrutaba de alodio. Alodio era como se definía a
una casa libre de pagar impuestos. Era como se definía en los años de
la Edad Media cuando se luchaba contra los moros, a la casa que también
estaba liberada de pagar tributos o impuestos, una gracia que concedía
el rey a los propietarios de las casas que hubieran contribuido en su
lucha contra lo moros o en la repoblación de las tierras recuperadas.
Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés
de Vallvidrera hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año
1931 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de
Casafranca. .
CARRER DE CASAFRANCA
Hi
ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé
podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el
Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per
a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta
amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I
les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi
de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes
humil. Anem a veure els carrers que s'han anat obrint per aquests barris
com el carrer de Casafranca que neix a la carretera de l'Esglesia i
arriva al camí de Can Budellera. Es troba al barri de Vallvidrera. Al
principi se li va posar el nom de carrer de Maragall, fins l'any 1931
que l'alcalde repubicà de Barcelona don Jaume Aiguader i Miro observant
que ja existia un passeig a la ciutat amb el nom de Maragall, va canviar
el nom de Maragall pel de carrer de Casafranca, perquè sabia que en
aquell carrer havia existit una casa que gaudia de l'alou. L'Alou era
com es definia una casa lliure d'impostos. Era com es definia en els
anys de l'Edat Mitjana quan es lluitava contra els moros, a la casa que
estava alliberada d'exempcions fiscals, és a dir de tributs o imposts,
que éra una gràcia que concedia el rei als propietaris de les cases que
haguessin contribut en la seva lluita contra els moros o en la
repoblació de les terres recuperades.Aquesta es la historia de per què
hi ha un carrer al barri barceloní de Vallvidrera avui districte de
Sarriá Sant Gervasi, que des de l'any 1931 fins a l'actualitat el seguim
coneixent com el carrer de Casafranca."
