Esta casa, con un solo piso, fue proyectada en 1876 por Pau Jambrú Tresserras. Fue reformada en 1911 por el maestro de obras Josep Graner, que le añadió un piso y la decoración modernista. Ha sido rehabilitada recientemente
Ver: https://vptmod.blogspot.com/2020/05/barcelona-travessera-de-gracia-245.html
Torrent de les Flors, 1 - Travessera Gràcia, 245
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"TRAVESSERA DE GRACIA
En
el viejo idioma catalán se entendía por "travessera" a la carretera o
camino que atravesaba un pueblo o una ciudad, en este caso la villa de
Gràcia. Esto era la Travesera de Gràcia, una ruta o camino que en lo más
antiguo, en tiempos de los romanos iba atravesando todas las rieras y
torrentes que bajaban desde la sierra de Collcerola. Posteriormente
durante la baja edad media de los siglos X y XI, cuando por allí solo
vivían cuatro pastores y agricultores, se la conocía como la Vía
Francisca. Una ruta o camino que no solo atravesaba la villa de Gràcia,
sino que además llegaba por uno de sus extremos, hasta lo más
profundo de la villa de Sant Gervasi de Cassoles, hasta lo que
actualmente conocemos como la plaza de Francesc Maciá, y por el otro
lado, iba hasta la villa de Sant Andreu Palomar. El nombre de
Travesera se le puso durante el Renacimiento, en el siglo XVI, cuando
con toda
seguridad el viejo camino iba cogiendo forma de calle. En el siglo
XVIII, cuando la villa de Gràcia se iba poco a poco configurando como
ciudad, se la definió como la Travessera Superior, y llegado el siglo
XIX
se la llamó la Carretera Major de Collblanc a Sant Andreu, porque
estaba claro era la ruta que te conducía hasta la villa de Sant Andreu
de Palomar. Volvió a recuperar el apelativo de Travessera en el año
1867, cuando, con la aparición del ferrocarril que iba hasta la villa de
Sarrià,
terminó por llamarse Travessera del Carril, en el año 1895. Y con este
nombre se quedó incluso cuando la villa de Gràcia entró a formar parte,
en 1897, como un barrio más de la creciente ciudad de Barcelona. Fue en
el año 1932 con una segunda república en marcha, que el alcalde
republicano don Jaume Aguader i Miró la dejo definida para siempre como
la Travessera de Gràcia, y con este nombre ha llegado a nuestros días.
TRAVESSERA DE GRÀCIA
Al
vell idioma català s'entenia per travessera a la carretera o camí que
travessava un poble o una ciutat, en aquest cas la vila de Gràcia. Això
era la Travessera de Gràcia, una ruta o camí que en el més antic en
temps dels romans travessava totes les rieres i torrents que baixaven
des de la serra de Collcerola. Posteriorment durant la baixa edat
mitjana dels segles X i XI, que per allà només vivien quatre pastors i
agricultors, se la coneixia com la Via Francisca. Una ruta o camí que no
només travessava la vila de Gràcia, sinó que a més s'apropava per un
dels seus extrems fins al més profund de la vila de Sant Gervasi de
Cassoles, fins al que actualment coneixem com la plaça de Francesc
Macià, i per l'altra banda se n'anava fins a la vila de Sant Andreu
Palomar. El nom de Travesera se li va posar durant el Renaixement del
segle XVI, que amb tota seguretat el vell camí anava agafant forma de
carrer. Al segle XVIII que la vila de Gràcia s'anava a poc a poc
configurant com a ciutat, se la va definir com la Travessera Superior, i
arribat el segle XIX se la va anomenar la Carretera Major de Collblanc a
Sant Andreu, perquè estava clar era la ruta que et conduïa fins a la
vila de Sant Andreu de Palomar. Va tornar a recuperar l'apel·latiu de
Travesera l'any 1867, que amb la aparició del ferrocarril que anava fins
a la vila de Sarrià va acabar per anomenar-se la Travessera del Carril
l'any 1895. I amb aquest nom es va quedar fins i tot quan la vila de
Gràcia va entrar a formar part el 1897 com un barri més de la creixent
ciutat de Barcelona. Va ser l'any 1932 amb una segona república en
marxa, que l'alcalde republicà don Jaume Aguader i Miró la deixo
definida per sempre com la Travessera de Gràcia, i amb aquest nom ha
arribat als nostres dies."
"CARRER DEL TORRENT DE LES FLORS
El
actual barrio barcelonés de Gracia tiene distintas barriadas como la de
Vallcarca i els Penitents, la Salud, el Coll, el Camp del Grassot, la
Gracia Nova y la que se conoce como la Villa de Gràcia. El barrio de la
Vila de Gràcia forma parte de lo más antiguo, lo que constituyó el
núcleo central de la antigua villa de la Gràcia independiente Una villa
que en su momento perteneció a Barcelona pero la lejanía con la ciudad
amurallada la fue convirtiendo en una villa independiente, Una villa que
disfrutaba de sus masías agrícolas desde los siglos XVI y XVII, con
algunos conventos y unas cuantas mansiones que se construía la gente
rica de Barcelona. En el siglo XIX, la ciudad amurallada estaba cada
vez más industrializada, su escueto espacio hizo que desde la villa de
Gracia los propietarios de tierras dejaran de lado sus campos de
cultivo, para abrir nuevas calles donde construir casas que les
reclamaban los ciudadanos de Barcelona. En el año 1897 la villa
independiente de Gracia volvió a unirse como un nuevo barrio de la
creciente ciudad de Barcelona. Vamos a ir viendo las distintas calles
que se fueron abriendo a lo largo de su historia en este barrio conocido
como la Villa de Gràcia, como por ejemplo la calle del Torrent de les
Flors. Una calle que nace en la Travesera de Dalt o Ronda del Mig y
llega a la Travesera de Gracia. Fue una de las muchas calles que se
abrieron durante todo el siglo XIX en la antigua villa de Gracia. Se
abrió en unos terrenos que eran propiedad de don Juan Manuel Torrente de
Flores, un caballero que nació en el Ferrol provincia de la Coruña en
el año 1829. Con quince años en 1844 se fue a Cuba donde hizo una
fortuna que se la gastó a su regreso a España en el año 1857. Se
estableció en la villa de Gracia donde compró muchas tierras. Se asoció
con otros dos terratenientes de la villa de Gracia que eran don Miquel
Massens i Soler y don Ramón Rabassa i Pla, los tres pusieron un especial
interés por ir abriendo calles nuevas donde poder construir casas, que
les reclamaban los ciudadanos de una Barcelona que se había deshecho de
sus protervas murallas en el año 1854. Por eso el señor Torrente abrió
en aquel año 1857 una calle larga en sus tierras que le puso el nombre
de sus apellidos Torrente y Flores, es decir la calle de Torrente
Flores. Lo cierto es que con el paso de los años el nombre original de
la calle de Torrente Flores ha ido devengando hasta definirse como la
calle del Torrente de las Flores, como si de verdad hubiera existido
alguna vez en la antigua villa de Gracia algún torrente que se llamara
Flores. No fue así, sin embargo la calle original de Torrente Flores hoy
la conocemos como la calle del Torrente de las Flores. Esta es la
historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Gracia,
que desde el año 1857 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la
calle del Torrente de las Flores.
CARRER DEL TORRENT DE LES FLORS
L'actual
barri barceloní de Gràcia té diverses bariades com la de Vallcarca i
els Penitents, la Salut, el Coll, el Camp del Grassot, la Gràcia Nova i
la que es coneix com la Vila de Gràcia. El barri de la Vila de Gràcia
forma part de lo més antic, el que va constituir el nucli central de
l'antiga vila de la Gràcia independent. Una vila que en el seu moment va
pertànyer a Barcelona però la llunyania amb la ciutat emmurallada la va
anar convertint en una vila independent, Una vila que gaudia dels seus
masos agrícoles des dels segles XVI i XVII, amb alguns convents i unes
quantes mansions que es construïa la gent rica de Barcelona. Al segle
XIX que la ciutat emmurallada estava cada vegada més industrialitzada,
el seu breu espai va fer que des de la vila de Gràcia els propietaris de
terres deixessin de banda els seus camps de cultiu, per obrir nous
carrers on construir cases que els reclamaven els ciutadans de
Barcelona. L'any 1897 la vila independent de Gràcia va tornar a unir-se
com un nou barri de la creixent ciutat de Barcelona. Anem a veure els
diferents carrers que es van anar obrint al llarg de la seva història en
aquest barri conegut com la Vila de Gràcia, com ara el carrer del
Torrent de les Flors. Un carrer que neix a la Travessera de Dalt o Ronda
del Mig i arriba a la Travessera de Gràcia. Va ser un dels molts
carrers que es van obrir durant tot el segle XIX a l'antiga vila de
Gràcia. Es va obrir en uns terrenys que eren propietat de don Juan
Manuel Torrente de Flores, un cavaller que va néixer al Ferrol província
de la Corunya l'any 1829. Amb quinze anys el 1844 se'n va anar a Cuba
on va fer una fortuna que se la va gastar a el seu retorn a Espanya
l'any 1857. Es va establir a la vila de Gràcia on va comprar moltes
terres. Es va associar amb dos terratinents més de la vila de Gràcia que
eren don Miquel Massens i Soler i don Ramon Rabassa i Pla, tots tres
van posar un especial interès per anar obrint carrers nous on poder
construir cases, que els reclamaven els ciutadans d'una Barcelona que
s'havia desfet de les seves proterves muralles l'any 1854. Per això el
senyor Torrente va obrir aquell any 1857 un carrer llarg a les seves
terres que li va posar el nom dels seus cognoms Torrente i Flores, és a
dir el carrer de Torrente Flores. La veritat és que amb el pas dels anys
el nom original del carrer de Torrente Flores ha anat meritant fins a
definir-se com el carrer del Torrent de les Flors, com si de debò hagués
existit alguna vegada a l'antiga vila de Gràcia algun torrent que es
digués Flores. No va ser així, però el carrer original de Torrente
Flores avui el coneixem com el carrer del Torrent de les Flors. Aquesta
és la història de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Gràcia,
que des de l'any 1857 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el
carrer del Torrent de les Flors."
