"Anexa al colegio de la Inmaculada Concepción está esta iglesia, construida en 1898, actualmente desacralizada. Es de estilo neogótico. La fachada, de piedra, tiene una puerta de arco ojival flanqueada por dos ventanas alargadas entre pináculos. En el nivel superior se abre con un gran ventanal con vidrieras policromas, dividido en cinco tramos rematados con ojivas lobuladas."
Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3539
València, 252
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE GRASSOT
Esta
calle se encontraba en la zona sur de la antigua villa de Gracia.
Estaba en unos terrenos agrícolas que además de disponer de alguna
masía, destacaron también porque tenían fábricas de azulejos, de
racholas como se decía en catalán. Cuando se derribaron las murallas de
la vieja ciudad amurallada de Barcelona en el año 1854, se puso en
marcha un plan para construir una ciudad urbanizada en lo que se conocía
como el nuevo Eixample, que se iba a extender fabricando un conjunto de
manzanas cuadrangulares todas iguales hacia las poblaciones de Sant
Martí de Provençals y de Sant Andreu de Palomar. Las calles todas ellas
rectilíneas eran nominadas con números las que iban de mar a montaña, y
con letras las que iban en perpendicular de la zona Besós hasta la zona
Llobregat. Las obras del Eixample empezaron en el año 1860, y aunque
respetaban las fronteras de las villas de Gracia, de Sant Gervasi de
Cassoles, de Sarrià y de Sants, no siempre lograron salvar esta
incertidumbre que fue lo que ocurrió en las tierras de la villa de
Gracia donde estaba la calle de Grassot, que enseguida se vieron
invadidas por las manzanas cuadrangulares que componían el nuevo
Eixample. La calle de Grassot que todavía ni existía como tal no había
sido urbanizada, sin embargo se vio enseguida rodeada por las calles
rectilíneas que el escritor don Víctor Balaguer por iniciativa del
ayuntamiento de Barcelona había dejado denominadas desde el año 1863
como las calles de Roger de Flor, Rosellón, y Nápoles, colindando con la
antigua travessera del Carril hoy travesera de Gracia que pertenecía a
la villa de Gracia. Por eso en el mismo año 1860 el propietario de
aquellas tierras donde estaba la calle de Grassot que era don Jeroni
Grassot, viendo lo que venía con tanta calle suelta como se estaba
construyendo por allí, se decidió por abrir su propia calle que la
denominó con su apellido de Grassot, la dejó constituida en medio de
aquel impresionante Eixample que se estaba construyendo. Nacía en la
travesera de Gracia y llegaba hasta la calle del Rosellón. Dio origen a
lo que actualmente conocemos como el barrio del Camp d'en Grassot i
Gracia Nova del barrio barcelonés de Gracia. Esta es la historia de por
qué existe una calle en el barrio barcelonés del Camp de Grassot i
Gracia Nova hoy distrito de Gracia, que desde el año 1860 hasta la
actualidad la seguimos conociendo como la calle de Grassot.
CARRER DE GRASSOT
Aquest
carrer era a la zona sud de l'antiga vila de Gràcia. Estava en uns
terrenys agrícoles que a més de disposar d'alguna masia, van destacar
també perquè tenien fàbriques de rajoles, de ratlles com es deia en
català. Quan es van enderrocar les muralles de la vella ciutat
emmurallada de Barcelona l'any 1854, es va posar en marxa un pla per
construir una ciutat urbanitzada en lo que es coneixia com el nou
Eixample, que s'estendria fabricant un conjunt de mançanes quadrangulars
totes iguals cap a les poblacions de Sant Martí de Provençals i de Sant
Andreu de Palomar. Els carrers tots ells rectilinis eren nominats amb
números els que anaven de mar a muntanya, i amb lletres els que anaven
en perpendicular de la zona Besòs fins a la zona Llobregat. Les obres de
l'Eixample van començar l'any 1860, i encara que respectaven les
fronteres de les viles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sarrià i
Sants, no sempre van aconseguir salvar aquesta incertesa que va ser el
que va passar a les terres de la vila de Gràcia on hi havia el carrer de
Grassot, que de seguida es van veure envaïdes per les mançanes
quadrangulars que componien el nou Eixample. El carrer de Grassot que
encara ni existia com a tal no havia estat urbanitzat, però es va veure
de seguida envoltat pels carrers rectilinis que l'escriptor don Víctor
Balaguer per iniciativa de l'ajuntament de Barcelona havia deixat
anomenats des de l'any 1863 com els carrers de Roger de Flor , de
Rosselló, i de Nàpols, confrontant amb l'antiga travessera del Carril
avui travessera de Gracia que pertanyia a la vila de Gràcia. Per això el
mateix any 1960 el propietari d'aquelles terres on hi havia el carrer
de Grassot que era don Jeroni Grassot, veient el que venia amb tant de
carrer solt com s'estava construint per allà, es va decidir per obrir el
seu propi carrer que el va anomenar amb el seu cognom de Grassot, i el
va deixar constituït al mig d'aquell impressionant Eixample que s'estava
construint. Neixia a la travessera de Gracia i arrivabe fins al carrer
del Rosselló. Va donar origen al que actualment coneixem com el barri
del Camp d'en Grassot i Gracia Nova del barri barceloní de Gràcia.
Aquesta és la història de per què hi ha un carrer al barri barceloní del
Camp de Grassot i Gràcia Nova avui districte de Gràcia, que des de
l'any 1860 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de
Grassot."
No hay comentarios:
Publicar un comentario