Quan amb divuit anys acabats de
complir, Jacint Verdaguer encara estudiava al seminari de Vic, el 8
d'octubre de 1863 es produí un gran aiguat que assolà la part baixa de la
ciutat a tocar del riu Mèder. A banda dels danys materials, hi hagué,
víctimes. Tot plegat impressionà vivament el jove poeta que escriví
diversos poemes sobre la tragèdia que, en la carta que proposem llegir,
adreçada al seu amic Jaume Collell, diu que va extraviar. Hi ha
referències de com els fets incidiren en els primers esbossos de L'Atlàntida,
ell que no havia vist mai el mar. Completarem les lectures amb un
fragment de la crònica dels fets de Jaume Collell, l'única que se'n
coneix.
Barcelona, 30 de desembre de 1878
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra:
Prosa
(Totes les Obres I)
, 2003
Pàgines:
784-785
Barcelona, 30 de desembre de 1878
Apreciadíssim Jaume,
Vaig a contestar a ta benvolguda carta amb una altra, per cert, més curta i mal girbada.
Lo que em dius del primer plan del poema era realment de l'Atlàntida
dintre el descobriment d'Amèrica; mes això sempre ho he portat secret
com un gros pecat de poc seny literari, que crec no posaràs en públic.
Lo que no em desagrada confessar és que Colom, eixa gran figura que
sempre he venerat, me dugué a veure l'Atlàntida; com en mon poema, la
idea d'eix món enfonsat desperta en lo genovès la idea d'un altre
continent.
La idea de l'Atlàntida me vingué realment d'un capítol del Temporal y eterno,
en què parla de les grans catàstrofes del món, molts anys abans de
somiar en fer lo poema ni en dedicar-me a la poesia. És una de les
primeres impressions fortes que he tingut en mon freqüent tracte amb los
llibres, que m'entrà barrejada amb les rondalles de gegants i illes
llunyes encantades, en què tots crèiem en la infància, i se m'ha
engrandit després, en lo cervell, amb totes les fantasies de la
joventut: los espectacles de roures esberlats pel llamp, d'aiguats com
lo de Vic, del que en vaig escriure sis poesies que he perdut, i de tots
los desastres i temporals que he hagut de presenciar en mar i terra.
[...]
Vejam si vindràs pels Reis; jo no puc venir encara, per no tenir cap Atlàntida enquadernada, déu nos do paciència.
Que ta mare s'adobe, i tu cuida't bé, i disposa de ton amic,
Jacinto"
Ver: https://www.endrets.cat/indrets/osona/vic/monument-a-les-victimes-dels-aiguats-de-1863/2447
No hay comentarios:
Publicar un comentario