"Edificio construido entre 1907-1908 por Ramon Ribera Rodríguez.,
notablemente modificado. Tiene como principal característica la
presencia de una torre esquinera con una singular concepción formal. De
coronamiento ovalado, está presidido por un original reloj de sol, con
leyenda poética, con las estrofas del poema Hibernenca de Miquel dels Sants Oliver:
"Depresa fugen las horas, depressa i no tornan mes, aprofita l´hora dels encants primers, aprofita l´hora que no tornan mes"
("Aprisa huyen las horas, deprisa y no vuelven más, aprovecha la hora de los encantos primeros, aprovecha la hora que no vuelve mas")
En la parte baja de la torre hay una imagen de San Juan Bautista, que da
nombre a la casa. Fue el promotor Joan Busquets y Jané."
Ver: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14423 y 100 Façanes de Sarrià de Valentí Pons i Toujouse. Fitxa3
Carrer Alberes, 25 / Navarro Revester, 1
Ver en 2020
Ver "La Colònia Busquets a Vallvidrera, un exemple del fenomen de l’estiueig a la corona de Barcelona" Conferencia de Teresa M. Sala Dia: 26 d'octubre de 2022
Lloc: MUHBA Park Güell.
Ver todas las entradas sobre la Colonia Busquets
La Colonia Busquets es uno de los
conjuntos residenciales más singulares de la Vallvidrera modernista. Su
origen se remonta al año 1906, cuando el ebanista y decorador barcelonés
Josep Busquets i Cornet, vinculado a los círculos del modernismo
catalán, adquirió unos terrenos ubicados junto a la nueva estación
superior del Funicular de Vallvidrera. La construcción del funicular
había transformado completamente la accesibilidad a Collserola y
convertía a Vallvidrera en un lugar ideal para el veraneo de las clases
acomodadas de Barcelona.
Torre Sant Joan Baptista es la casa E del plano
Entre los años 1906 y 1913, fueron construidas una decena de torres
rodeadas de jardines, configurando una pequeña urbanización de veraneo
integrada en el paisaje de la montaña. Las casas combinan principalmente
el lenguaje modernista con influencias eclécticas y pintoresquistas,
muy habituales en la arquitectura residencial de principios del siglo
XX. En ellas intervinieron arquitectos y maestros de obras como Arnau
Calvet, Pere Bosch y Cardellach, Ramon Ribera y Josep Masdeu."
Ver: https://www.48hopenhousebarcelona.org/es/els-edificis/colonia-busquets/
Gracias por su aportación a:Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE NAVARRO I REVERTER
Existe una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant Gervasi de Cassoles, que quedó un tanto abandonado y reservado para gente más humilde. Vamos a ir viendo las calles que se han ido abriendo por estos barrios como la calle de Navarro i Reverter que nace en la calle de Gabriel Ferrater en lo más antiguo conocida como el camino de la Budellera y llega a la calle de los Alberes. Se encuentra en el barrio de Vallvidrera. Es una calle que la inauguró en el año 1897 el consistorio de la villa de Sarriá dedicada a don Juan Navarro i Reverter, un político español nacido en Valencia en el año 1844 que fue varias veces ministro en el gobierno de España. Desde el gobierno de España apoyó la decisión del ayuntamiento de la villa de Sarria de no querer adherirse en el año 1897 como nuevo barrio de la ciudad de Barcelona. Los miembros del consistorio de la villa de Sarriá totalmente agradecidos le nombraron hijo adoptivo de la villa y pusieron el nombre de sus dos apellidos Navarro y Reverter en la calle que inauguraban en a villa de Vallvidrera en aquel año 1897. El señor Navarro falleció a los ochenta años en Madrid en 1924. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Vallvidrera hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1897 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de Navarro i Reverter. .
CARRER DE NAVARRO I REVERTER
Hi ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes humil. Anem a veure els carrers que s'han anat obrint per aquests barris com el carrer de Navarro i Reverter que neix al carrer de Gabriel Ferrater en lo mes antic conegt com el camí de les Budellers i arriva al carrer dels Alberes. Es troba al barri de Vallvidrera. És un carrer que el va inaugurar l'any 1897 el consistori de la vila de Sarrià dedicat a don Juan Navarro i Reverter, un polític espanyol nascut a València l'any 1844 que va ser diverses vegades ministre al govern d'Espanya. Des del govern d'Espanya va donar suport a la decisió de l'ajuntament de la vila de Sarria de no voler adherir-se l'any 1897 com a nou barri de la ciutat de Barcelona. Els membres del consistori de la vila de Sarrià totalment agraïts el van nomenar fill adoptiu de la vila i van posar el nom dels seus dos cognoms Navarro i Reverter al carrer que inauguraven a la vila de Vallvidrera aquell any 1897. El senyor Navarro va morir als vuitana anys a Madrid en 1924. Aquesta es la historia de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Vallvidrera avui districte de Sarriá Sant Gervasi, que des de l'any 1897 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de Navarro i Reverter.
CARRER D’ALBERES
Existe una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarriá y de Sant Gervasi de Cassoles, que quedó un tanto abandonado y reservado para gente mas humilde. Vamos a ir viendo las calles que se han ido abriendo por estos barrios como la calle de los Alberes que nace en la plaza de Vallvidrera y llega a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo. Alberes es como se llama una cordillera montañosa que se encuentra entre las llanuras del Ampurdán y del Rosellón. El nombre proviene de la palabra latina Alberia que significaba blanca. A esta calle que se urbanizo en plena sierra de Collserola a finales del siglo XIX, se le puso primero el nombre de carretera del Tibidabo. Fue en el año 1922 que el alcalde de Barcelona don Antonio Martínez Domingo conocedor que ya existía en Barcelona el nombre del Tibidabo, para evitar la duplicidad prefirió eliminar el nombre de carretera del Tibidabo, y por eso la dejó definida como la calle de Alberes, que es el nombre que sigue manteniendo en la actualidad. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Vallvidrera hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1922 hasta la actualidad lo seguimos conociendo como la calle de Alberes.
CARRER D’ALBERES
Hi ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes humil. Anem a veure els carrers que s'han anat obrint per aquests barris com el carrer dels Alberes que neix a la plaça de Vallvidrera i arriva a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo. Alberes és com es diu una serralada muntanyosa que es troba entre les planes de l'Empordà i del Rosselló. El nom prové de la paraula llatina Alberia que significava blanca. A aquest carrer que es va urbanitzar en plena serra de Collserola a finals del segle XIX, se li va posar primer el nom de carretera del Tibidabo. Va ser l'any 1922 que l'alcalde de Barcelona don Antonio Martínez Domingo coneixedor que ja existia a Barcelona el nom del Tibidabo, per evitar la duplicitat va preferir eliminar el nom de carretera del Tibidabo, i per això el va deixar definit com el carrer d'Alberes, que és el nom que segueix mantenint a l'actualdiad. Aquesta és la història de per què hi ha un carrer al barri barcloní de Vallvidrera avui districte de Sarriá Sant Gervasi, que des de l'any 1922 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer d'Alberes."