Edificio de planta y cinco pisos entre medianeras, construido en 1911 por Jaume Torres Grau. Destacan los esgrafiados coloreados del coronamiento y las tribunas gemelas del piso principal
Ver: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-joan-maluquer-viladot
Còrsega, 413
Gracias por su contribución a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRER DE CORSEGA
Las
muraallas de Barcelona se derribaron en el año 1854, el ingeniero señor
Cerdá presentó un proyecto de manzanas todas iguales que se conoció
como el Eixample. El eje central era el paseo de Gracia, a su derecha se
forjó lo que se conoce como la Derecha del Eixample y a su iquierda la
Izquierda del Eixample. En la actualidad la Izquierda de Eixampe está
subdividida en la Antigua y la Nueva Izquierda del Eixample. La Nueva
comprende las calles del Comte de Urgell, Avenidas de Sarriá y de Josep
Tarradellas, la calle de Tarragona y la Gran Vía de leas Cortes
Catalanas. Es una zona que tardó mucho en urbanizarse, a principios del
siglo XX solo tenía construiida la prision de la cárcel Modelo, un
matadero e ininidad de barracas que se hacia la mucha gente que venía
desde toda España para trabajar en Barcelona. Fue a partir de los años
treinta, años republicanos, que esta zona se empezo a urbanizar, es
cuando adquirió el nombre de la Nova Esquerra del Eixample Vamos a ver
las distintas calles que han ido configurando este característico barrio
barcelonés. como por ejemplo la calle de Córcega. Una calle que nace en
la avenida de Josep Tarradellas y llega al paseo de Maragall en el
barrio del Campo del Arpa. Fue una de las calles de las que configuraron
el plan del Eixample. Era la calle letra G. En los planos del nuevo
Eixample a las calles que iban de mar a montaña se las identificó con un
número y a las que iban de la zona del río Llobregat a la zona del río
Besós con una letra. En el año 1963 el ayuntamiento de Barcelona le
pidió al escritor don Víctor Balaguer que estableciera un corolario para
ir poniendo nombre propio a todas las calles del nuevo Eixample. A la
calle letra G le puso el nombre de calle de Córcega, por hacer
referencia a la isla italiana de Córcega, un lugar donde tuvimos una
especial incidencia los catalanes a partir de finales del siglo XIII que
el papa de Roma don Bonifacio VIII concedió la soberanía de la isla de
Còrcega al rey don Jaume II de Aragón. Una soberanía que siempre estuvo
compartida con los genoveses, hasta el año 1447 que el papa de Roma don
Nicolás V concedió la soberanía de la isla a Génova, En el año 1458 con
la muerte del rey de Aragón y conde de Barcelona don Alfonso IV, los
catalanes y los aragoneses abandonamos para siempre esta apreciada isla
con la que mantuvimos interesantes encuentros historicos. Esta es la
historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de la Nova
Esquerra del Eixample, que desde el año 1863 hasta la actuualidad la
seguimos conociendo como la calle de Corsega. .
CARRER DE CORSEGA
Les
muralles de Barcelona es van enderrocar l'any 1854, l'enginyer senyor
Cerdà va presentar un projecte de mançanes totes iguals que es va
conèixer com l'Eixample. L'eix central era el passeig de Gràcia, a la
seva dreta es va forjar el que es coneix com la Dreta de l'Eixample i a
la seva esquerra l'Esquerra de l'Eixample. Actualment l'Esquerra
d'Eixampe està subdividida a l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample.
La Nova comprèn els carrers del Comte d'Urgell, Avingudes de Sarrià i de
Josep Tarradellas, el carrer de Tarragona i la Gran Via de les Corts
Catalanes. És una zona que va trigar molt a urbanitzar-se, a principis
del segle XX només tenia construïda la presó Model, un escorxador i
ininitat de barraques que es feia la molta gent que venia des de tot
Espanya per treballar a Barcelona. Va ser a partir dels anys trenta,
anys republicans, que aquesta zona es va començar a urbanitzar, és quan
va adquirir el nom de la Nova Esquerra de l'Eixample Anem a veure els
diferents carrers que han anat configurant aquest característic barri
barceloní om ara el carrer de Córsega. Un carrer que neix a la avinguda
de Josep Tarradellas i arriva al passeig de Maragall dins del barri del
Cam de l'Arpa. Va ser un dels carrers que van configurar el nou Eixample
com el carrer de la lletra G. Als plànols del nou Eixample als carrers
que anaven de mar a muntanya se'ls va identificar amb un número i als
que anaven de la zona del riu Llobregat a la zona del riu Besòs amb una
lletra. L'any 1963 l'ajuntament de Barcelona va demanar a l'escriptor
don Víctor Balaguer que establís un corol·lari per anar posant nom propi
a tots els carrers del nou Eixample. Al carrer de la lletra G li va
posar el nom de carrer de Corsega per fer referència a l'illa italiana
de Còrsega, un lloc on vam tenir una especial incidència els catalans a
partir de finals del segle XIII que el papa de Roma don Bonifaci VIII va
concedir la sobirania de l'illa de Corsega al rei don Jaume II
d'Aragó. Una sobirania que sempre va estar compartida amb els genovesos,
fins a l'any 1447 que el papa de Roma don Nicolau V va concedir la
sobirania de l'illa a Gènova. L'any 1458 amb la mort del rei d'Aragó i i
comte de Barcelona don Alfons IV, els catalans i els aragonesos vam
abandonar per sempre aquesta apreciada illa amb la què vam mantenir
interessants trobades historiques. Aquesta és la història de per què hi
ha un carrer al barri barceloní de la Nova Esquerra de l'Eixample, que
des de l'any 1863 fins a l'actuualitat el seguim coneixent com el carrer
de Córsega."
