"Esta torre, conocida también como el
Roserar, fue construida en 1908 por encargo de Mercè Pastor de Cruïlles,
baronesa de Cruïlles y marquesa de Castell de Torrent. Ubicada casi en
la cima del Tibidabo, es una de las obras residenciales más singulares
de Josep Puig i Cadafalch y un destacado ejemplo de la vertiente
historicista de su arquitectura.
El edificio se inspira en los grandes palacios catalanes de los
siglos XV y XVI, con una composición basada en un volumen principal
compacto y una torre esquinera que acentúa la verticalidad del conjunto.
Las fachadas, de piedra y ladrillo, incorporan tramos de aparejo en
espina de pez, una solución constructiva de origen medieval que se
convierte aquí en recurso expresivo. Destacan también los grandes aleros
en madera vista, los ajimeces y la tribuna octogonal situada en la
esquina.
Concebida originalmente como residencia y taller, la finca fue
adquirida en 1961 por el Templo del Tibidabo y transformada en el centro
de espiritualidad Mater Salvatoris, con la incorporación de capillas y
espacios comunitarios. Tras haber acogido, también, una residencia para
personas mayores, hoy el edificio se encuentra en desuso, a la espera de
un proyecto de intervención que lo convertirá en una ampliación de la
Escola Montiba, ubicada al lado."
Ver: https://www.48hopenhousebarcelona.org/es/els-edificis/antiga-torre-pastor-de-cruilles/
Carretera de Vallvidrera a Tibidabo, 102-104
Ver en 2020
Foto: Sara Molina
Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler
"CARRETERA DE VALLVIDRERA AL TIBIDABO
Existe
una barriada en Barcelona en plena sierra de Collserola, que casi
podríamos decir que son tres barrios que se definen como Vallvidrera, el
Tibidabo y las Planas. Vallvidrera es una zona urbanizada preparada
para gente de buen nivel económico, el Tibidabo algo más disperso cuenta
con distintas torres familiares también para gente de muchos posibles. Y
las Planas es el barrio de las antiguas villas de Sarrià y de Sant
Gervasi de Cassoles, que quedó un tanto abandonado y reservado para
gente más humilde. Vamos a ir viendo las calles y carreteras que se han
ido abriendo por estos barrios como la carretera de Vallvidrera al
Tibidabo que nace en la plaça de Vallvidrera y llega a la carretera de
la Arraabassada. La asfalto sobre un viejo camino que unía estos dos
barrios, en el año 1888 el consistorio de la villa independiente de
Vallvidrera. Eran los años que la villa de Vallvidrera empezó a crecer e
ir abriendo nuevas calles, porque se había convertido en lugar de
veraneo para los ciudadanos de la cuidad de Barcelona que querían
establecer en sus feudos sus segundas residencias de placer y descanso.
La futura apertura de un parque de atracciones en el barrio del Tibidabo
animó más todavía la idea de asfaltar aquel viejo camino que unía estos
dos contornos. Esta es la historia de por qué existe una carretera en
el barrio barcelonés del Tibidabo hoy distrito de Sarrià San Gervasio,
que desde el año 1888 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la
carretera de Vallvidrera al Tibidabo.
CARRETERA DE VALLVIDRERA AL TIBIDABO
Hi
ha una barriada a Barcelona en plena serra de Collserola, que gairebé
podríem dir que són tres barris que es defineixen com Vallvidrera, el
Tibidabo i les Planes. Vallvidrera és una zona urbanitzada preparada per
a gent de bon nivell econòmic, el Tibidabo una mica més dispers compta
amb diferents torres familiars també per a gent de molts possibles. I
les Planes és el barri de les antigues viles de Sarrià i de Sant Gervasi
de Cassoles, que va quedar un tant abandonat i reservat per a gent mes
humil. Anem a veure els carrers i carreteres que s'han anat obrint per
aquests barris com la carretera de Vallvidrera al Tibidabo que neix a la
plaça de Vallvidrera i arriva a la carretera de Barcelona a Sant Cugat,
carretera de la Arrabassada. Una carretera que es va asfaltar sobre un
vell camí que unía els dos barris, l'any 1888 el consistori de la vila
independent de Vallvidrera. Eren elss anys de finals del segle XIX que
la vila de Vallvidrera va començar a créixer i anar obrint nous carrers,
perquè s'havia convertit en lloc d'estiueig per als icudadans de la
ciutat de Barcelona que volien establir en els seus feus les seves
segones residències de plaer i descans. La futura obertura d'un parc
d'atraccions al barri del Tibidabo va animar més encara la idea
d'aslaltar el vell cami que unía aquests dos contors. Aquesta és la
història de per què hi ha una carretera que passa pel barri barceloní
del Tiibidabo avui districte de Sarriá Sant Gervasi, que des de l`'any
l888 fins avui la seguim coneixent com la carretera de Vallvidrera al
Tibidabo."