domingo, 12 de noviembre de 2023

10/11/2023 Can Raventós (Can Nadal)

"Can Raventós o Can Nadal es una casa-torre situada en la calle Bonaplata de Sarrià (Barcelona), catalogada como bien con elementos de interés (categoría C)

Descripción

Tiene planta cuadrada, y es de planta baja y dos pisos, cubierta con una azotea rodeada por una balaustrada. Tiene dos cuerpos anejos más bajos, dedicados también a vivienda

Historia

Can Vidal
Según la documentación conservada, la casa-torre fue construida por el comerciante Joan Bacigalupi y Ottone en una fecha indeterminada entre 1805 y 1817. En 1837, su hijo Serafín Bacigalupi y Litta  vendió la finca al comerciante Bartomeu Vidal i Mayol (1776-1841),que al morir en 1841, dejó como herederos universales sus hijos Bartomeu (1822-1877) y Josep Rufí Vidal i Nadal (1826-1866), y su víuda Marianna Nadal i Ferrater (1793-1870) como usufructuaria.

En 1865, su apoderado pidió permiso para construir una galería adosada a la casa de la calle Mayor o de Barcelona, 56, según el proyecto del maestro de obras Rupert Mateu. Según las cartas de pago, intervinieron el albañil Fidel Puig i Gadaló, y el cerrajero Antoni Vallet i Padreny.

Can Nadal
En 1875, y después de varias negociaciones, el hacienda y político Josep Maria Nadal i Vilardaga (1845-1908), neto del comerciante Joan Nadal i Ferrater, compró la finca en Consol de Moragas y Quintana, viuda de Josep Rufí Vidal (que había muerto en 1866 dejando una hija menor de edad), y acto seguido, pidió permiso para abrir una puerta a la calle

El cardenal Casañas era un visitante asiduo a la casa, y asistió espiritualmente a Josep Maria Nadal a su muerte en 1908.Entonces, la propiedad pasó a manos de uno de sus hijos, Josep Maria Nadal i Ferrer (hermano del abogado y político Joaquim Maria de Nadal y Ferrer), que en 1917 pidió permiso para derrocar el tejado y el desván y sustituirlo por una azotea.

Can Raventós
En 1941, la viuda Concepción Baixeras y Felipe vendió la finca a Montserrat Raventós y de Espona. En 1943, su padre Magí Raventós y Fatjó (1897-1971) pidió permiso para reformar la casa, según el proyecto del arquitecto Ramon Raventós. Entre otras cosas, se tapió la galería y la puerta abierta en 1875. Unos años más tarde, en 1947, se construyó un bloque de pisos en el extremo septentrional, que se segregó del resto de la finca (Bonaplata, 42).

Tras varias vicisitudes, y con la oposición vecinal representada por la plataforma «Defensem Can Raventós»,en 2020 se aprobó el PEIMU para la ordenación de la parcela con frente a calles Bonaplata 44-52 y Fontcoberta 16-24 de Barcelona, promovido por la inmobiliaria Bigdal 5000 SL y que prevé la construcción de dos bloques de pisos en el jardín que rodea la casa" 

Ver: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Ravent%C3%B3s_(Sarri%C3%A0)

C/Bonaplata  44-52























 Vistas aéreas: Google Maps

Gracias por su aportación a: Rosendo Muñiz Soler

"CARRER DE BONAPLATA
El barrio de Sarriá se conoce como tal desde el siglo X. A partir del siglo XVIII fue el sitio elegido por muchos ciudadanos de la Barcelona amurallada, que vieron en la villa de Sarriá el lugar ideal para instalar sus segundas residencias de recreo. En el año 1921 la villa de Sarriá se unió como nuevo barrio de la creciente ciudad de Barcelona. Vamos a ir viendo las calles que compusieron este carismático barrio como la calle de Bonaplata que nace en la plaza de Artós y llega a la calle del Pedró de la Creu. Se abrió a mediados del siglo XIX cuando don Delfí Artós i Montlau propietario de muchas tierras en la villa de Sarriá, concedió algunos terrenos al consistorio de la villa de Sarriá para que fuera abriendo nuevas calles. Y una de estas calles fue la de Bonaplata que en un principio se llamó calle de Arrieta, con toda seguridad alguna persona relevante en el ayuntamiento de Sarriá. Y calle de Arrieta se estuvo llamando hasta el año 1927 que el alcalde de Barcelona don Dario Rumeu i Freixa más conocido como el baròn de Viver, anuló el nombre de calle de Arrieta y la dejó definida como la calle de Bonaplata. Se la dedicaba a quien fue don Salvador Bonaplata i Curriol, un empresario barcelonés de hilados y tejidos que puso en el año 1932 en la industria que tenía en la calle de Tallers de Barcelona, la primera empresa que utilizaba las novedosas máquinas de vapor. Su fábrica acabó siendo incendiada y destruida por sus obreros que consideraban que la nueva maquinaria destruía la mano de obra. Esta es la historia de por qué existe una calle en el barrio barcelonés de Sarriá hoy distrito de Sarriá San Gervasio, que desde el año 1927 hasta la actualidad la seguimos conociendo como la calle de Bonaplata.
CARRER DE BONAPLATA
El barri de Sarrià es coneix com a tal des del segle X. A partir del segle XVIII va ser el lloc escollit per molts ciutadans de la Barcelona emmurallada, que van veure a la vila de Sarrià el lloc ideal per instal·lar-hi les seves segones residències d'esbarjo. L'any 1921 la vila de Sarrià es va unir com a nou barri de la creixent ciutat de Barcelona. Anem a veure els carrers que van compondre aques barri com el carrer de Bonaplata que neix la plaça d´Artós i arriva al carrer del Pedró de la Creu. Es va obrir a mitjans del segle XIX quan don Delfí Artós i Montlau propietari de moltes terres a la vila de Sarrià, va concedir alguns terrenys al consistori de la vila de Sarrià perquè anés obrint nous carrers. I un d'aquests carrers va ser el de Bonaplata que al principi es va anomenar carrer d'Arrieta, amb tota seguretat alguna persona rellevant a l'ajuntament de Sarrià. I carrer d'Arrieta es va dir fins a l'any 1927 que l'alcalde de Barcelona don Dario Rumeu i Freixa més conegut com el baròn de Viver, va anul·lar el nom de carrer de Arrieta i el va deixar definit com el carrer de Bonaplata. Li dedicava a qui va ser don Salvador Bonaplata i Curriol, un empresari barceloní de filats i teixits que va posar l'any 1932 a la indústria que tenia al carrer de Tallers de Barcelona, ​​la primera empresa que utilitzava les noves màquines de vapor. La seva fàbrica va acabar sent incendiada i destruïda pels seus obrers que consideraven que la nova maquinària destruïa la mà d'obra. Aquesta és la història de per què hi ha un carrer al barri barceloní de Sarrià avui districte de Sarria Sant Gervasi, que des de l'any 1927 fins a l'actualitat el seguim coneixent com el carrer de Bonaplata."


No hay comentarios:

Publicar un comentario